El dol; Com afrontar la pèrdua d’un ésser estimat?
El dol; Com afrontar la pèrdua d'un èsser estimat?
Cristina Nevado – Terapia del dol
Gestalt & Mindfulness

Quan ens deixa un ésser estimat, entrem en un temps de dol. Un temps per atendre’ns i curar el dolor.

No obstant això, cal saber que aquesta experiència devastadora és part de la vida.

La pèrdua és una cosa que ens acompanyarà tota la vida, per això necessitem atendre el dolor, plorar, permetre-ho i sentir-ho.

L’alleujament ve amb les llàgrimes.

No és temps perquè ens deixem morir, és temps per sanar, per anar apropant-nos a qui es va anar i al seu record sense dolor.

Després de la impotència, culpabilitat, la por i la tristesa que sents s’amaga un missatge de reconciliació amb tu mateix.

Què és, això que anomenem dol?

Una resposta natural a un esdeveniment natural que ens afecta a diferents nivells: físic, emocional, intel·lectual, relacional, conductual i espiritual.

Situacions comuns que afrontes quan el teu ésser estimat ha mort:

  • Pot ser que el que sents ara es impotència i incapacitat per recuperar-te. Pots sentir-te sol, vulnerable i incomprès.

«Estic molt enfadat, m’ha abandonat, s’ha marxat i m’ha deixat sol»

«Em sento incapaç de recuperar-me»

«No em ve de gust veure ningú, no tinc ganes de fer res»

  • Pot ser el que sents es un patiment emocional aclaparador, plor incontrolable, enuig, culpabilitat, …

«Em sento abatuda, trista, molt trista. No dormo bé, he perdut la gana i estic molt feble »

«No paro de plorar»

«Estic molt preocupada»

«Sento un buit tan gran»

«Tinc molta ansietat, el meu cap no para de pensar»

  • La família et vol ajudar i et diu que has de ser fort i, però, et provoca encara més desemparament. Reps consells inútils per part de coneguts.
  • El que abans feies ara et resulta totalment impossible.
  • Tens pensaments i imatges recurrents.

«Somio amb el meu pare cada nit»

«Em costa molt concentrar-me»

Falses creences sobre el dol:

A continuació t’analitzo 4 mites sobre el dol que vivim com a certs i no ho són;

❌ Si no parlo d’ell o d’ella, no sentiré tristesa.

La realitat és que, és molt sa parlar de la nostra pèrdua.

Quan el nostre ésser estimat mor, perdem a algú molt significatiu per a nosaltres i s’enfonsaran moltes coses en la nostra vida.

Parlar és una oportunitat per poc a poc anar reconstruint la nostra vida i anar recuperant la confiança.

❌ Per superar el dol l’únic que he de fer és expressar les meves emocions.

La realitat és que, el treball del dol no es limita a que expressem els nostres sentiments.

Comprèn altres tasques per aconseguir reconèixer i acceptar la pèrdua.

Com reconstruir la nostra visió de món; adaptar-nos a un nou món en què el nostre ésser estimat ja no hi és; i sobretot reconstruir la nostra relació amb ell / a, ara absent.

❌ Resoldre el dol significa treure de la meva vida al meu ésser estimat.

La realitat és que, resoldre un dol per res significa oblidar-nos del nostre ésser estimat.

Es tracta de crear un nou vincle amb ell / a, transformar el vincle extern a una relació interna i íntima.

❌ El temps ho cura tot.

La realitat és que, el dol requereix temps i aquest no es resoldrà només amb el passar el temps.

Hauràs de fer un esforç per resoldre’l adequadament.

Tenim moltes creences vinculades al dol que no són reals i que ens fan patir moltíssim.

Cada procés de dol és únic com la persona que hem perdut.

I hi ha molts factors que poden augmentar el risc de patir un dol complicat.

Recomanacions per afrontar la teva pèrdua:

En la meva experiència acompanyant processos de dol per mort d’un ésser estimat, puc donar-te algunes eines que poden ajudar-te:

Aprendre a gestionar el dolor

Aprendre a gestionar el dolor i totes les emocions que l’acompanyen.

Dóna’t el temps i l’espai adequat per permetre’t deixar fluir la pena, la ràbia, la culpa, el buit i la por.

Una gestió sana de la pena et conduirà sempre a un procés de dol transformador per a tu.

Permetre que el record sorgeixi i ens acompanyi d’una manera sana

Recordar la persona que ja no està és inevitable.

No es tracta de tapar la seva absència i d’evitar pensar en ell o ella, a canvi, faràs bé si et permets sentir el seu record perquè certes creences i pensaments que encara poden provocar-te mal o culpa es vagin diluint.

La persona es va anar i no tornarà, però la connexió amb ella no s’ha perdut, tampoc s’ha trencat, simplement ara està amb tu d’una altra manera.

És una absència present.

Viure un procés d’adaptació

Per seguir vivint i assumir que, un cop hem acceptat que el nostre ésser estimat s’ha anat i mai tornarà, ara toca entendre que la seva absència implica, moltes vegades, fer canvis significatius en el teu dia a dia, el que et portarà a fer una reflexió profunda sobre la teva forma d’entendre la vida.

Aquest procés d’adaptació et convida a un viatge de transformació personal, el que comporta voler comprendre’t millor a tu mateix i el teu propòsit a la vida.

Controlar i reduir l’ansietat

Perquè puguis aconseguir aquests estonetes de pau i tranquil·litat que tant necessites a hores d’ara, et convido a que incorporis en el teu dia a dia la següent meditació.

Busca un lloc en el qual et puguis asseure i estar tranquil, els dos peus a terra, l’esquena dreta, les mans descansant sobre de les teves cames, tanca els ulls i fes tres respiracions profundes intentant allargar les exhalacions traient l’aire molt lentament per la boca.

Inhales pel nas, exhales per la boca, … un cop fetes les tres respiracions profundes, posa la teva atenció en el fluir natural de la teva respiració (no la forcis).

Durant 15 minuts la teva atenció estarà posada en les sensacions que et produeix la teva pròpia respiració, com entra l’aire calent per les teves fosses nasals, pots seguir el circuit que fa, com va baixant fins a l’estómac, atén el moment en què canvia de direcció i torna a fer el recorregut a la inversa i surt.

Com s’infla i es desinfla la teva panxa.

Posa atenció a les sensacions que et produeix.

L’ansietat es produeix quan constantment estem en el passat o en el futur, les nostres pors i inseguretats es disparen, produint la desagradable sensació que ens falta l’aire.

El que hem d’intentar aconseguir és estar en el moment present, i per això ens ajudem de la meditació (Mindfulness).

En el moment present, aquí i ara, és on trobem la pau i la tranquil·litat que necessitem.

Si sents que no avances i que no saps gestionar el que estàs vivint, has de saber que no estàs sol.

Amb l’acompanyament adequat pots transcendir el dolor tan intens que sents i convertir-lo en alguna cosa útil per a la teva evolució.

Atendre el teu dol t’ajudarà a trobar el significat al teu dolor i a transformar el teu patiment en creixement.

Enviem un whatsapp per reservar la teva ENTREVISTA GRATUÏTA

¿Has sufrido alguna pèrdida reciente?

Más información de cómo te puedo ayudar, en los siguientes enlaces: duelo después de un fallecimiento, duelo por pérdida.

Cristina Nevado
Terapeuta humanista especializada en duelo. Acompaño, cuido y acojo desde el más profundo respeto y sensibilidad a las personas que han sufrido una pérdida y que están en proceso de duelo.

¿Acabas de perder a alguien en tu vida?

Recibe 10 pautas sencillas que te ayudarán en estos primeros momentos del duelo.

Suscríbete para recibirlo, posteriormente enviaré textos y reflexiones sobre el duelo y las crisis vitales. Sin spam.

0 comentarios

Enviar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Artículos relacionados

duelo por fallecimiento de un ser querido

Facilito procesos de acompañamiento en el duelo enfocados a la comprensión del significado de la ausencia y del vacío que deja la pérdida.